AFIC Blanes present a l'emotiu espectacle de dansa en homenatge a Jordi Zola

13 d'Abril de 2026 #AFIC

Blanes va viure aquest diumenge 12 d'abril una jornada plena d’emoció i record amb l’homenatge a Jordi Zola, un veí molt estimat que, amb la seva simpatia i manera de ser, es va guanyar el cor de tota la vila. Jordi, que tenia síndrome de Down, va esdevenir amb els anys una figura popular i entranyable, símbol de proximitat, alegria i autenticitat. La seva mort, el novembre de 2024, va deixar una profunda empremta entre familiars, amics i veïns.

L’acte, organitzat en forma d’espectacle de dansa, va omplir el teatre de Blanes de gom a gom, evidenciant l’estima que la vila continua sentint per ell. Deu associacions i escoles de dansa s’hi van implicar, oferint més de trenta actuacions que van convertir la vetllada en un sentit tribut ple de vida, art i emoció.

GALERIA DE FOTOS AFIC

Més enllà del seu vessant personal, l’homenatge també va voler fer valdre el llegat de la seva família. Els pares de Jordi Zola van ser pioners en la creació i gestió de grups pares i associacions en favor de les persones amb diversitat funcional, sembrant una llavor que, amb els anys, ha donat fruits tan rellevants com ASPRONIS, una entitat referent al servei d’aquest col·lectiu.

A l’acte hi van participar, a més dels organitzadors Daina i Elancé, diverses entitats i escoles com l’Associació Country Blanes, l’Associació de Veïns carretera de Lloret/Pedrera, l’Escola de Dansa Míriam Beltrán, Ensemble Centre de Dansa, Dancusavi, Alpi, Corella Barcelona i Alira Acadèmia de Ball. Totes elles van contribuir a fer de l’homenatge un esdeveniment coral i profundament sentit.

També hi va ser present l’AFIC, Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Blanes, amb tres dels seus socis, que van ser els encarregats de la cobertura fotogràfica. Gràcies a la seva tasca, totes les entitats participants podran conservar un record gràfic d’una jornada tan especial.

Blanes no només va recordar Jordi Zola, sinó que va celebrar la seva vida i el seu llegat, demostrant que les persones que deixen empremta mai no marxen del tot.