Josep Recio. 2n Classificat Premi Catalunya 2023

25 de Novembre de 2024 #AFIC

Ja us avançàvem a la notícia sobre el congrés de la FCF, el FotoCat, que AFIC havia fet grans resultats.

-AFIC Blanes en 7a posició.
-Josep Recio. Premi Catalunya, 2n classificat.
-Pablo Ntutumu. Categoria Reportatge, 1r classificat.
-Josep Recio. Categoria Bodegó, 3r classificat.
-Joan Membrives. Categoria Nocturna, 3r classificat.
-Poten Ahijado. Gener 2024, màxima puntuació.

Però centrem-nos en el Premi Catalunya.

Per optar al Premi Catalunya de Fotografia, has de quedar entre els 10 fotògrafs que sumen més punts amb reconeixement de la FCF.

Això de per si, ja és molt difícil, però si ho aconsegueixes, pots optar al premi, no obstant has de superar un altre repte.

Els 10 participants han de presentar una col·lecció temàtica de cinc obres. Les obres han de ser inèdites (no premiades ni publicades amb anterioritat). I, acompanyar-les, d'un text explicatiu i un audiovisual representatiu de la obra fotogràfica.

De les diferents col·leccions presentades el jurat qualificador en destacarà tres. Si ja era difícil quedar entre els deu més puntuats, encara ho és més ser-hi entre els tres destacats.

Però haver arribat aquí vol dir que tens possibilitats… I, aquest era el cas del nostre company Josep Recio que ha fregat el premi, però que finalment ha estat guardonat com a 2n classificat al premi Catalunya 2023.

Un gran resultat!!! Josep, a la següent edició, el Premi Catalunya és teu. Josep, tot un orgull tenir-te a AFIC Blanes!!!

El treball d’en Josep es titula “Sortir de la Caixa”, on la caixa representa tots els límits imposats per la societat i per un mateix a fi d’encaixar en la normalitat.

Sortir de la Caixa.

Estem habituats a viure dins un marc, a emmotllar la nostra concepció del món a allò ja conegut. Amb l'excusa de fer més suportable el dia a dia, ens imposem límits preestablerts que ens mantenen segurs i còmodes. Diem que temem a l'oblit i, alhora, convertim les nostres vides en una còmoda rutina difícilment memorable.

La Caixa representa justament aquesta cotilla en què la nostra ment s'ha acostumat a viure. Hem normalitzat tant la seva presència que li donem un nom digne de la neollengua de què ens advertia George Orwell: la zona de confort. El confort autèntic és un llit acabat de fer, la falda d'un amant o una tarda plujosa al costat del foc de la llar, no viure amb por que fora de la Caixa només hi hagi estelles i malestar. Som la nostra pròpia postveritat.

La Caixa és en el fons el triomf del postmodernisme, i ningú ens en traurà. Dins ens sentim definits, classificables, etiquetables i fins i tot apilables. No molestis, tingues èxit, tingues fills, estudia una carrera, treballa de valent, sigues més femenina, sigues més masculí, fes esport, no mengis tant, mentint-te sa, casa't… Sortir de la caixa no és únicament un exercici de voluntat, és un exercici de crítica profunda a tot allò que ens representa.

Però què passa quan és la dura realitat la que et força a sortir de LA CAIXA? Quan t'adones que no hi ha etiquetes per a tu? Quan les pitjors pors esdevenen reals? Quan el teu cos deixa de ser l'esperat? Quan has d'afrontar que la vida que se t'ha imposat no és correcta?

En aquesta col·lecció de fotografies s'exploren cinc relats de persones que han aconseguit sortir de la Caixa i exterioritzar-ne els problemes. Persones que simplement van deixar d'encaixar.