III edició del 8de8. 8 Fotògrafs, 8 Visions, una exposició d'autor on 8 socis d'AFIC Blanes exposen una col·lecció personal.
L'exposició es podrà visitar a casa Saladrigas de Blanes del 4 al 30 de novembre, de dilluns a dissabte de 10 a 13 h i de divendres a dissabte de 17 a 20 h.
Dissabte 16 de novembre a les 12 h tindrà lloc l'acte inaugural. En aquesta edició participen:
Josep Salip amb "Lanzarote. Geografia humana"
L'artesania de Lanzarote és un reflex del paisatge volcànic i la cultura de l'illa. Els artesans semblen dialogar amb la terra, el mar i el vent, per crear peces que reflecteixen el seu entorn. La lava petrificada, la terra àrida i els colors amb què el sol il·lumina l'horitzó, impregnen cada obra.
El projecte "Lanzarote, Geografia Humana" és un homenatge als artesans que a través del seu esforç i treball diari mantenen les tradicions i la cultura de l'illa.
Gina Andorrà amb "Plomes".
No hi ha major expressió de llibertat que el vol dels ocells, elevar-se per sobre de la terra i dansar amb el vent.
Jo no puc volar, però estar en contacte amb la natura em fa sentir lliure, fotografiar-la i donar-la a conèixer a través de la meva mirada, és el que pretenc amb la meva col·lecció "Plomes".
Lluís Mateu amb "El pas del temps".
La nostàlgia és una brisa suau que arriba des del passat, carregada de records i d'aromes que ja no hi són. Et recorda el que una vegada va ser, allò que vas sentir, el lloc on vas estar...
"El pas del temps" és una col·lecció on cada fotografia ha estat acuradament seleccionada per a capturar l'essència d'un moment perdut en el temps, un fragment d'història que s'ha quedat enrere, però que encara ressona en el nostre present.
Cari Moseguí amb "NY, capital del món".
Nova York és un batec constant, molt abans d'aterrar ja la coneixes, l'has vist i viscut en infinitat de pel·lícules. Però no és fins que posem un peu en terra, que sentim la seva energia. T'encomana d'una barreja d'històries i somnis on només tu ets el protagonista.
Els carrers estan vius, plens de taxis grocs que circulen a gran velocitat entre gratacels. Soroll de les sirenes, murmuri de la gent...
Tot això i més, és "NY, capital del món".
Albert Andreu amb "Japonesos".
El Japó és el lloc on, una tassa de te es converteix en un univers, una "grulla" de paper porta desitjos al cel i un jardí zen pot acollir un món. El Japó és una illa que respira llegendes i murmura secrets de l'ànima.
Japonesos és un intent de captar fotogràficament tots aquests detalls tan autèntics d'una cultura tan extraordinària com és la japonesa.
Montserrat Guzmán amb "Dubai".
Dubai és un país que sembla no tenir fi, on allò que és impossible es fa realitat. Per posar un exemple, una de les fotografies que queda gravada a la ment del visitant és el Burj Khalifa, una agulla de cristall i acer, 830 m que s'alcen amb arrogància cap al cel. Dubai és, inevitablement, un no parar de fer fotografies.
La col·lecció pretén mostrar la majestuositat d'aquesta ciutat que supera tots els records.
Josep Recio amb "Un món sense discriminació".
Com va dir Martin Luther King "Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos; però no hem après a viure com a germans." Un món sense discriminació és una col·lecció de fotografies que vol normalitzar les relacions interracials. Una col·lecció que pretén agermanar.
Daniel Bron amb "Fotografia poètica". "El responso de las teclas" és el títol d'un poema que inspira una col·lecció fotogràfica. O, és la fotografia la que inspira el poema?
En qualsevol cas és un homenatge a una màquina d'escriure de l'any 1930.
Un objecte obsolet, però que meravella pel seu disseny, per la seva construcció i mecànica, però sobretot, per totes les històries que el repic constant de les seves tecles han escrit.
